Galería Cadaqués Galería Cadaqués

“en moviment” de lluís carulla ruíz

lluís carulla ruíz

“en un sentit literal l’obra de lluís carulla ruiz pren partit al costat de les grans aportacions de l’art concret i del seu grau zero. ens trobem en una renovació d’un estil neoavantguarda apartat de les exageracions expressionistes i la deriva deconstructiva. s’inscriu en la història i reprèn de bell nou els experiments i la sensibilitat d’una recerca impura, artística. des d’aquesta fita, s’hi desplega un sentit al·legòric, una idea positiva de l’art com a forma i com a experiment de sensibilitat i, per igual, de coneixement. adquireix l’artista una noble vicissitud moral: has de fer art i, en sentit anagògic, no només produeixes objectes sinó que has d’aspirar que aquestes obres transformin l’experiència de la realitat i fundin una realitat. l’art és la substància, no una eina. l’art ens afecta, ens mou. viure al costat d’una obra d’art, en aquest cas de lluís carulla ruiz, conviure amb ella, ens fa “ser” diferents de com érem. l’art no habita en una sala d’estar, sinó en la cambra de l’ésser. el lector haurà percebut que ens hem oposat a una concepció estrictament instrumental.

les escultures en moviment de lluís carulla ruiz remouen les aigües estancades. en un moment, l’espai estàtic es revivifica. com els mots o els sintagmes, les cèl·lules visuals prenen una activitat com el pensament contemplatiu. un dinamisme quiet. aquí, una quietud dinàmica, portadora de memòria. les unes són com sanefes de ballarins, altres són pinzellades gestuals, i encara d’altres, com rotacions mecàniques celibatàries a la manera dels man ray i duchamp. diria que és material visual que pren un lloc a la ment i que posa en energia l’art a l’espai… perquè nosaltres som llenguatge dins un món físic i psíquic, còsmic i social. sense separació. sense peanyes. art i tècnica, poesia i ciència.”

– Vicenç Altaió –

del 16 de setembre al 16 d´octubre del 2016

Share: